La còrnia és un teixit transparent que es localitza a la zona més anterior del globus ocular, protegeix iris i cristal·lí i té la funció d’enfocar (juntament amb el cristal·lí) les imatges en la retina.
Estem especialitzats en el diagnòstic i tractament de les diferents patologies cornials que poden ser:
QUERATOCON
Es caracteritza per aprimament i profusió d’una zona de la còrnia canviant la seva forma normal i donant lloc a un astigmatisme irregular i una pitjor visió. Pot aparèixer en la infància i anar progressant durant l’adolescència o edat juvenil.
És molt important la revisió de familiars directes de pacients amb queratocon, ja que s’ha vist cert component genètic.
És molt important el seu diagnòstic precoç, ja que comptem amb un tractament, denominat cross- linking, que ha demostrat frenar la seva progressió de manera molt efectiva.
En casos lleus es pot aconseguir una bona visió mitjançant correcció amb ulleres o lents de contacte. Si això no fos suficient, està indicat el tractament quirúrgic bé amb l’implant d’anells intraestromals (que tracten de regularitzar la còrnia) o en casos més severs mitjançant trasplantament corneal, intentant reemplaçar solament el teixit malalt.
TRASPLANTAMENT CORNEAL:
Som especialistes en la cirurgia de trasplantament corneal, bé de totes les capes de la còrnia (queratoplàstia penetrant) o de les capes on es troba l’alteració (queratoplàstia lamelar) que són:
-
Anterior (DALK) en cicatrius cde còrnia i queratocon.
-
Posterior (DSAEK o DMEK) en lesions de l’endoteli corneal, per distròfies (Fuchs) , postcirurgies, inflamació, etc..
DISTRÒFIES /DEGENERACIONS CORNEALS:
Les distròfies solen ser alteracions, bilaterals, d’inici precoç i progressió lenta, amb cert component genètic.
Les més freqüents són la distròfia de la membrana basal (que pot originar erosions corneals recidivants) i la distròfia de Fuchs, que afecta la capa més interna de la còrnia (cèl·lules endotelials) i que amb el temps pot produir edema corneal i pèrdua de visió i requerir un trasplantament.
Les degeneracions per contra solen ser unilaterals, d’inici més tardà i poden associar-se a lesions inflamatòries i envelliment.
