La retina és la capa més interna del globus ocular. La seva missió és transformar la llum que rep, en un impuls nerviós que viatja fins al cervell a través del nervi òptic, i es converteix en les imatges que percebem. La llum arriba a través de la còrnia, creuant la pupil·la i el cristal·lí fins que arriba a la retina. És necessari que totes les estructures estiguin sanes per a una bona visió.
RETINOPATIA DIABÈTICA:
És una de les malalties més freqüents de la retina. Es produeix una alteració vascular per la descompensació de la diabetis que origina danys cel·lulars en la retina podent portar a una disminució de visió. Són fonamentals les revisions periòdiques i els tractaments precoços amb làser o diversos fàrmacs injectats intraoculars. En casos molt severs és necessària una cirurgia vitri-retinal.
DEGENERACIÓ MACULAR ASSOCIADA A L’EDAT:
és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina denominada màcula i com a conseqüència es produeix una alteració de la visió central (que és la que utilitzem normalment per a la lectura, escriptura…) Es classifica en 2 tipus:
-
1) DMAE seca: és la forma més freqüent i és lenta i progressiva. No té tractament, només podem ralentitzar la seva progressió recomanant hàbits de vida saludables i complementant la dieta amb suplements antioxidants. Són necessaris controls periòdics per detectar canvis a la forma humida.
-
2) DMAE humida: és la forma més agressiva i es caracteritza per l’aparició de nous gots sanguinis, fluid i sang en la màcula. El tractament és mitjançant injeccions intraoculars de fàrmacs antiangiogènics de manera periòdica, amb l’objectiu de frenar el sagnat i “assecar” la lesió.
MOSQUES VOLANTS O MIODESÒPSIES:
Són molt freqüents i es tracta de taques de diferents grandàries i formes que el pacient veu en el seu camp visual quan dirigeix la mirada.
Es veuen fonamentalment sobre un fons clar (pantalla d’ordinador, cel blau, mar…) i poden acompanyar-se o no de centellats de llum (fotòpsies). És un procés natural de canvis fisiològics del gel vitri (que emplena la part posterior del globus ocular) però és fonamental una revisió oftalmològica quan apareixen, ja que hem de descartar que no s’acompanyin d’un esquinçament en la retina. Si això ocorregués, el tractament és foto coagulació làser prevenint-se en un futur un possible despreniment de retina.
Són més freqüents en persones miops, amb l’edat, després de traumatismes o després de cirurgies oculars.
No tenen tractament i progressivament amb el temps arriben a disminuir o desaparèixer, ja que ens acostumem a elles.
FORAT / MEMBRANA EPIRRETINIANA MACULAR
Són lesions de la zona macular que es caracteritzen per distorsió visual (visió de línies tortes anomenades metamorfopsies) i pèrdua de visió central. Es diagnostiquen mitjançant una tomografia òptica (fotografia de les capes de la retina) que es realitza en la consulta i el tractament és quirúrgic en casos avançats.
